Impetus: Batalla de Hastings

Recreació al Club de la Batalla de Hastings del 14 d’octubre del 1066, on els anglosaxons d’Anglaterra, encapçalats pel rei Harold Godwinson, i els normands comandats per Guillem, duc de Normandia es van enfrontar amb una victòria decisiva dels Normands.

Bàndol Anglosaxó format per infanteria bàsicament, a l’esquerra adalt del turó. A la dreta bàndol normand amb infanteria, arquers i cavalleria.
Els anglosaxons prenen posicions al turó
Arribada de l’exèrcit normand

Josep, un dels jugadors de la partida ens comenta com va anar: “El passat 8 de juliol vam fer una recreació de la batalla de Hastings que va enfrontar a un exèrcit d’anglosaxons comandats per Harold II contra una coalició Franc-normanda comandada per Guillem II de Normandia per la successió de la corona d’Anglaterra el 14 d’octubre de 1066 al sud d’Anglaterra.

Per la simulació es va utilitzar el reglament Impetus V2 amb uns 600 punts per bàndol i al voltant d’unes 500 minis de 28mm sobre la taula, i dos jugadors per bàndol.

Per representar millor la batalla es va aplicar la regla de mur d’escuts que protegia els anglosaxons de la pluja de fletxes normanda. També es va aplicar l’avantatge d’estar amunt del turó on es trobàvem els saxons. Per contra, li vam donar un caràcter d’impetuoses a les tropes del rei Harold per simular el que va passar realment a la batalla que fou la persecució incontrolada de la infanteria saxona per la cavalleria normanda.

Després de 4 hores de batalla el centre d’infanteria pesada amb llances i arquers normands va cedir, mentre que les seves ales van desbordar a les tropes de lleves saxones. Va ser doncs un resultat bastant històric, encara que millor pels anglosaxons que el que va passar realment on van perdre la batalla després que al seu líder morís a conseqüència d’una fletxa clavada en un ull.

Va ser una partida molt distesa, cosa que permet el reglament que és molt assequible. Amb ganes de repetir una altra batalla ben aviat”.

Inici de la partida. El bàndol normand puja cap al turó!
Els Anglosaxons esperen adalt

Segona partida Campanya “la creu i l’àliga”

Anno Domini 382. (Raül el soci, escriba)

L’altre dia vam jugar la segona partida de la campanya. S’enfrontaven l’emperador d’orient Teodosi contra Magnus Màximus, usurpador d’occident.

Bàndol esquerra Teodosi i a la dreta Magnus Maximus.

Una batalla molt sagnant, Magnus Màximus va enviar els Francs federats davant. Els orientals van aguantar l’embat, desmoralitzant el comandament franc. Mentrestant, el flanc esquerre oriental, que incloïa la guàrdia scholae palatina i al mateix emperador, patia molt contra la cavalleria occidental.

En un moment molt èpic, Teodosi va caure mort lluitant contra la cavalleria occidental. Poc després, un afortunat tir de fona abatia a l’usurpador Magnus Màxim. A la batalla van resultar morts els dos màxims bel·ligerants de la guerra civil.

Finalment, la superioritat numèrica occidental es va imposar. La batalla va resultar una agredolça victòria occidental, amb moltes baixes pels dos costats.

La creu i l’àliga

Anno Domini 383. (Raül el soci, escriba)

L’exèrcit romà de les illes britàniques nomena al seu comandant, Magnus Màximus, August per occident. Aviat desembarca les seves legions a la Gàl·lia, demanant que la resta del col·legi imperial el reconegui com a tal. Gracià, August oficial d’occident, és ràpidament capturat i executat. Valens II, el seu germà i també August d’occident, és un emperador molt dèbil, manipulat per la cort de Milà. Es veu obligat a demanar ajuda al seu cunyat, l’August d’orient Teodosi. Però la situació no és fàcil tampoc a orient. L’exèrcit oriental està desfet pocs anys després de la derrota d’Adrianòpolis. ¿Podrà restablir l’ordre, o es veurà derrotat per l’usurpador? Els bàrbars, a l’altra banda del limes, estan expectants: una nova guerra civil podria obrir, per fi, les portes de l’imperi.

Els torns de campanya els fem utilitzant el joc de taula “Time of Crisis”. Tot i que el joc va sobre la Crisi del segle III, és perfectament adaptable a les guerres civils del segle IV. Quan hi ha una batalla, la fem a Impetus, convertint el nombre de fitxes a punts d’ímpetus (una legió són 150pt d’Ímpetus).

La partida comença amb Magnus Màxim controlant la Gàl·lia, i Teodosi controlant la província d’Àsia, a Constantinoble. Màxim (Albert) ràpidament reuneix les restes de l’exèrcit de Gracià i les posa sota el seu comandament, enviant missatgers a Hispània, que ràpidament es passa al seu bàndol. Valentinià (el jugador neutral) no pot evitar-ho. A Orient, Teodosi (Raül) comença a preparar la campanya per eliminar a l’usurpador, però amb una lentitud que lastra la partida. Es dedica a reforçar l’exèrcit d’Orient i assegurar el control sobre Galatia i Macedònia. Màxim no perd el temps. Sabent que enfrontar-se directament a Valens II a Milà pot reduir la seva legitimitat, decideix declarar-se protector de l’estat, denunciant que Teodosi és el veritable usurpador. Ràpidament, envaeix la Dalmàcia, aixecant un altre exèrcit a la Gàl·lia sota el comandament del seu cosí Flavius Bonenus, anomenat Magister Millitum Per Gallias.

Per intentar donar legitimitat al seu govern, Màximus ordena que Flavius Bonenus condueixi una campanya de càstig contra els Francs de l’altra banda de la frontera. L’expedició és un autèntic fracàs: l’exèrcit de Bonenus és emboscat i pràcticament destruït. Els Francs l’obliguen a firmar un Foedus amb ells. El pacte permet pacificar la zona, salvar les tropes restants, així com reclutar un bon contingent de Francs (a canvi d’una bona quantitat de solidii).

Paral·lelament, a Orient, l’heretgia priscil·lianista agafa molta força a la ciutat d’Efesos. Teodosi ha d’enviar el seu magister millitum, Stilicho, a sufocar la revolta. El general executa a gran part de la noblesa de la ciutat, incloent-hi el seu bisbe rebel, que diuen les males llengües que estava a sou de Màxim. Aquesta distracció permet als fidels de Màxim prendre la diòcesi de Macedònia als orientals. Per intentar recuperar-la per la força, Teodosi envia per mar a Stilicho, que ocupa Tessalònica. Així i tot, Màxim aixeca un tercer exèrcit a la diòcesi per defensar-la, sota el comandament del fill de Màxim, Flavius Victor. La batalla de Tessalònica, a les portes de la ciutat, serà la primera batalla oberta que enfronti occidentals i orientals.

Imatges de la batalla de Tessalònica.

La batalla és una victòria pels occidentals, amb clara superioritat numèrica. Estilicó va intentar defensar-se a un pas fronterer, fortificant una sèrie de turons. Els occidentals van concentrar tot el seu nombre en un sol punt de la línia, trencant-la i fent que els orientals es retiressin, sense gaires baixes. Estilicó va fugir cap al nord.

Els orientals intenten reagrupar-se a la Tràcia. Estilicó reforça les seves legions a la capital, Adrianopolis, mentre Teodosi s’estableix a Sírmium. El pla és atacar el centre de poder de Magnus Màxim, a la Pannònia. Malauradament (pels orientals :)), una invasió goda de la regió obliga a dedicar temps i recursos a pacificar la província. Tot i que finalment els gots són expulsats a l’altra banda del Danubi, les baixes als exèrcits orientals són nombroses. Aquesta oportunitat serà aprofitada per Magnus Màxim, que, sense deixar temps per recuperar les baixes, atacarà la regió amb dos exèrcits, un d’ells comandat pel mateix emperador, contra Teodosi, i l’altre, comandat pel Flavius Victor, contra Estilicó.

Impetus. Germànics contra romans.

Partida a IMPETUS, joc de minis de 28mm. Albert ens explica la partida: “En el xoc de cavalleries al flanc dret, els germànics han aprofitat per carregar quan els romans estaven desordenats després d’una maniobra errònia. Aquesta càrrega germànica ha castigat molt durament a la cavalleria mitjana romana. Però quan semblava que el flanc es trencava, els romans s’han reorganitzat i carregat sense donar opció a la cavalleria germànica a realitzar una contra càrrega. Dues unitats de cavalleria germànica han sucumbit davant “l’ímpetus” romà. La càrrega ha estat encapçalada pel general en cap Flaevius Bonanus.
En el centre les masses de guerrers a peu germànics han avançat cap a les legions, impassibles davant les fletxes dels sagitaris. Només quan estaven a cent passos dels legionaris el tir ha començat a fer efecte i els bàrbars han carregat desordenats sense gaire efecte sobre les fidels legions.

La nit ha arribat sobtadament, salvant als bàrbars d’una molt possible derrota. Final empatat”.

Ha sigut una partida per refrescar el reglament mentre es prepara una campanya en breu!

Bàndol romà
Germànics amb el seu cabdill
Germànics en una càrrega!