Jugant la batalla de Fort Necessity amb “Muskets&Tomahawks”

Article de Raúl D.

https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Fort_Necessity

El 3 de juliol de 1754 va tenir lloc l’enfrontament inicial de les Guerres Franco-Índies. Després d’una petita escaramussa amb tropes franceses, George Washington, el jove coronel del Regiment Provincial de Virgínia, va decidir atrinxerar-se a la vall coneguda com a Great Meadows, esperant la represàlia francesa. Els britànics van construir a correcuita un fort anomenat, molt apropiadament, Fort Necessitat. A l’escaramussa prèvia havia mort un oficial de l’exèrcit francès i el seu venjatiu germà, Louis Coulon de Villiers, ja corria a venjar la seva mort.

El precari “Fort Necessity” i el desplegament britànic.
Desplegament dels atacants

Vam decidir recrear aquesta batalla amb el reglament de Muskets&Tomahawks. L’ordre de batalla: Del costat britànic, en Jordi, amb una unitat de regulars representant la Companyia Independent South Carolina i al seu capità James Mckay, i 5 unitats de soldats provincials representant les desmoralitzades companyies del regiment de Virgínia. I al seu comandament, el mateix George Washington en persona. Del costat francès, en Raúl i en Sergio, comandant un exèrcit enorme de milicians canadencs, companyies franques de marina, i natius i el seu capità, Louis Coulon de Villiers. Per fer-ho més divertit, vam afegir la regla de Carismàtic a Washington, i de Venjatiu, a Coulon de Villiers.


En Jordi va desplegar les seves tropes a les trinxeres que rodejaven el fort, insegur per on atacaria el contingent francès. La companyia independent South Carolina va desplegar al centre. Les tropes franceses van desplegar als límits del bosc, a distància de mosquet de les trinxeres.

Els provincials acabaran retrocedint. Massa perill per tan baix sou!

Els francesos van començar sense miraments: fent foc sobre el fort. Els britànics s’hi van tornar. Ben aviat, el foc francès, més nombrós, va començar a fer baixes. Els britànics a les trinxeres no podien disparar en salva, i els provincials, com que no estaven en formació i tenien la moral molt baixa, van començar a retrocedir cap al fort. Els indis i canadencs van arriscar-se a avançar doncs, amb l’objectiu d’ocupar ells les trinxeres.

Canadencs disparant des de el bosc

Tot i això, gràcies als crits del seu coronel Washington, els provincials van ser capaços de reagrupar-se i disparar salves contra els indis. Aquests, esperant una victòria fàcil, van decidir que no valia la pena arriscar-se més i van córrer de nou cap als boscos. L’excepció va ser el seu cap (sachem) un veterà de mil batalles, que va carregar ell sol contra la línia de provincials. Tot eliminant a molts enemics, va caure finalment de forma heroica. Un moment èpic de la partida, que va inspirar als indis supervivents a tornar a la batalla!

Assalt final
Última resistència de la companyia independent de South Carolina

La defensa desesperada britànica va aconseguir endarrerir l’assalt francès diversos torns, però les baixes s’acumulaven. Finalment, diverses companyies de Virginians i els regulars van acabant trencant-se i van fugir cap al riu! Veient-se rodejat, Washington va intentar rendir-se, però la confusió era tal que va acabar mort per un tret canadenc. En cas de no haver estat així, de ben segur haguera sigut un heroi de la guerra d’independència que vindria…!

Partides a dos jugadors

Cap de setmana amb partides intenses a dos jugadors!

Partida a Warhammer Fantasy 6a edició. “Elfos oscuros” (Enric) contra “Enanos matadores” (Mariano) amb victòria decisiva per a l’Enric.

Partida de lliga a Art de la Guerra (ADG). Alan portava un exèrcit de Samurais i Joaquin un exèrcit De Bizanci. Alan ens explica la partida: “El lado derecho mío e izquierdo de Joaquín se han tirado toda la partida en un duelo de flechas hasta que en el último turno, viendo que podría perder, me arriesgué. El centro de la mesa estaba dominado por mis arqueros samuráis, enfrente tenía a lanceros pesados mediocres, pero tuve que eliminarlos al combate, ya que en disparo no han hecho nada en toda la partida. Las alas de caballería estaba dominada en teoría por los knights bizantinos, ya que en disparo no he hecho ninguna baja, pero pude aguantar el embite para no perder mucha cohesión. Final de la partida 100 contra 75”.

Partida amistosa entre Xavi i Josep Maria a Star Wars Armada. Duel rebel amb victòria per al bandol del Xavi.

Partida entre Raül (francesos, canadencs i aliats indis) contra Jordi (escocesos i rangers) a Muskets&Tomahawks. Raül explica: “La missió que ens ha sortit era jo atacant, i consistia a intentar eliminar a la meitat de minis del contrari. Tot anava bé fins que l’assalt dels meus indis contra els seus escocesos ha sortit malament, i els ha fet fugir, deixant-me en inferioritat numèrica i a la defensiva”.

Altres partides entre Jordi i Aran que han aprofitat per jugar a EPIC W40k i SAGA:

La banda de SAGA d’Aran

Partida a Muskets&Tomahawks V2

Jordi, soci del club ens explica la partida feta contra el Sergi:

“Partida de 500 punts (nivell escaramussa) entre una força mixta francesa formada per una unitat d’infanteria de línia regular elit, dues de fustigadors (milícies canadenques) i tres d’indis contra una força anglesa formada per tres unitats de Ràngers i tres unitats d’indis amb missió d’exploració. El terreny escollit per la partida és silvestre, i per tant no hi ha poble ni civils, la missió del defensor francès és Sabotatge que consisteix a eliminar els punts de desplegament anglesos i la missió dels anglesos que tenen el rol d’atacar és l’Exploració, que consisteix a treure el màxim de figures pels punts de retirada que estan situats en el costat oposat de la taula. La major part del terreny és difícil o molt difícil i dificulta, la visibilitat, el moviment i el tir, això permet a les tropes indígenes o de fustigadors acostar-se a la distància curta i assaltar per sorpresa amb cos a cos o disparar amb certa impunitat des de dins dels boscos contra les tropes regulars. Encara que pugui semblar un xic enrevessat, el joc és molt senzill i un cop agafes les taules de tir, localització, moral i moviment per mà és bastant ràpid i resolutiu, a més amb el sistema d’activació per cartes dels diferents tipus de tropes li dóna un nivell d’imprevisibilitat molt divertit i fa que sigui molt dinàmic. També té un punt “peliculero/rolero” que li dóna un punt d’originalitat i un regust èpic. Els millors plans de campanya se’n va en orris en ser la durada dels torns completament aleatòria, ja que depèn de quan surten els marcadors de temps de la baralla de cartes d’activació d’unitats.

La partida va acabar amb un empat, ja que cap dels dos contendents va assolir la seva missió abans d’acabar el 4 torn, però amb un elevat nombre de baixes per ambdós bàndols, i on els francesos es van endur la pitjor part. Una de les raons va ser que la seva infanteria de línia va tastar els efectes de la unitat de Ràngers amb la característica de Tiradors experts que van delmar la unitat en un parell de rondes de tir amagat des de dins del bosc.

La durada va ser d’unes 3 hores aproximadament i trobo que és un joc assequible i d’una duració correcta, les figures són vistoses i amb un exèrcit de 40-50 figures ja tens un bàsic de 500 punts”.