Categoría: Muskets&Tomahawks

Jordi, soci del club ens explica la partida feta contra el Sergi:

“Partida de 500 punts (nivell escaramussa) entre una força mixta francesa formada per una unitat d’infanteria de línia regular elit, dues de fustigadors (milícies canadenques) i tres d’indis contra una força anglesa formada per tres unitats de Ràngers i tres unitats d’indis amb missió d’exploració. El terreny escollit per la partida és silvestre, i per tant no hi ha poble ni civils, la missió del defensor francès és Sabotatge que consisteix a eliminar els punts de desplegament anglesos i la missió dels anglesos que tenen el rol d’atacar és l’Exploració, que consisteix a treure el màxim de figures pels punts de retirada que estan situats en el costat oposat de la taula. La major part del terreny és difícil o molt difícil i dificulta, la visibilitat, el moviment i el tir, això permet a les tropes indígenes o de fustigadors acostar-se a la distància curta i assaltar per sorpresa amb cos a cos o disparar amb certa impunitat des de dins dels boscos contra les tropes regulars. Encara que pugui semblar un xic enrevessat, el joc és molt senzill i un cop agafes les taules de tir, localització, moral i moviment per mà és bastant ràpid i resolutiu, a més amb el sistema d’activació per cartes dels diferents tipus de tropes li dóna un nivell d’imprevisibilitat molt divertit i fa que sigui molt dinàmic. També té un punt “peliculero/rolero” que li dóna un punt d’originalitat i un regust èpic. Els millors plans de campanya se’n va en orris en ser la durada dels torns completament aleatòria, ja que depèn de quan surten els marcadors de temps de la baralla de cartes d’activació d’unitats.

La partida va acabar amb un empat, ja que cap dels dos contendents va assolir la seva missió abans d’acabar el 4 torn, però amb un elevat nombre de baixes per ambdós bàndols, i on els francesos es van endur la pitjor part. Una de les raons va ser que la seva infanteria de línia va tastar els efectes de la unitat de Ràngers amb la característica de Tiradors experts que van delmar la unitat en un parell de rondes de tir amagat des de dins del bosc.

La durada va ser d’unes 3 hores aproximadament i trobo que és un joc assequible i d’una duració correcta, les figures són vistoses i amb un exèrcit de 40-50 figures ja tens un bàsic de 500 punts”.

Josep M ens explica els primers contactes amb el nou reglament:

“Ahir vam jugar la partida introductòria de Muskets & Tomahawks II. L’escenari tracta d’una incursió de tropes regulars franceses i canadenques , secundades per indis a territori colonitzat pels britànics. Les tropes franco-índies han de cremar 4 cases habitades per colons i les tropes provincials evitar-ho. El joc funciona mitjançant un motor de cartes i punts de comandaments acumulables com a comodins, que permeten el moviment, el tir, la recarrega i el combat cos a cos. Un punt interessant és la visibilitat de les tropes en el camp de batalla, que no només depèn del terreny i la distància sinó que també del tipus de tropa, on un indígena o un explorador és menys visible que una tropa regular per exemple. El tir, combat i la moral es resolen per taules amb daus de 10 cares. El joc és més complex respecte a la primera versió, però segueix sent molt assequible. Muskets and Tomahawks representa bastant bé aquest tipus de guerra amb armes de foc dins de boscos on la sorpresa i les armes llancívoles poden ser letals. Les partides es juguen a través de missions, on hi ha molt terreny que fa que les taules siguin visualment molt atractives.

Conclusió: Joc interessant i divertit. El període està ben representat i existeix la possibilitat de jugar també la guerra de la independència. És molt probable que surtin altres períodes. Hem tingut molt bones sensacions jugant i estem amb ganes de fer més partides”.