Continuen les lligues al club. Aquests dies hem vist partides de Lliga de Blood bowl, Saga, Senyor dels Anells, Team Yankee…
Team Yankee, Sr. Aguilar i un Sr. misteriósLliga SAGALliga Art de la GuerraLliga Blood Bowl!
A més a més, cada cop el sector de jocs de taula i minis fa partides més elaborades i complexes. Aquest dissabte hem vist dos grans esdeveniments:
Partida a Arkham Horror, el joc de cartes, partida a 8 jugadors en dues taules:
Sergi ens explica com ha anat la partida: “Aquest cap de setmana en l’esperit de les ofertes vam tenir 3×1 en Sectes. Els valents investigadors de la Torre de Daus es van enfrontar a l’amenaça dels cultistes de “Els Fills del Paradís”, “l’Eixam de l’Assimilació” i “La Mort de les Estrelles”, la batalla va ser renyida, però la guerra al llarg dels Estats Units i del multivers va acabar amb les esquerdes de la realitat segellades i els cultistes matant-se entre ells mentre es culpaven els uns als altres”.
En Carson va declarar “Jo només portava te i pastes”.
El sector d’històric de miniatures del club ha fet un altre gran desplegament de minis, en aquesta ocasió simulen la batalla de Bailén (1808) entre Francesos vs Espanyols amb el reglament de Black Powder 2a edició.
Josep ens fa arribar narració de la recreació històrica de la batalla d’Issos: “És una de les batalles més decisives de la campanya d’Alexandre el Gran de Macedònia en terres de l’Imperi Persa de Darius III a l’any 333 aC. La batalla es va produir en una esplanada entre la costa del golf d’Issos i les muntanyes costaneres, que estava travessada pel riu Pinarus, que era accessible en algunes parts del seu curs.
Els exèrcits enfrontats van ser:
• Per una banda, el d’Alexandre, compost per les falanges que es van disposar al centre del desplegament, la cavalleria dels companys (hetaroi) a la dreta i la de Tessàlia comandada per Parmeni al flanc esquerre, així com altres tropes auxiliars distribuïdes principalment en ambdós flancs, formant un total d’uns 40.000 homes.
• Per part de Darius III, en el centre estaven disposades les tropes d’infanteria pesada persa, mercenaris hoplites i els immortals en reserva al voltant del seu comandant, ambdues ales amb cavalleria persa i tropes auxiliars, amb un total estimat d’uns 100.000 homes.
Per representar-ho vam utilitzar miniatures de 28 mm, majoritàriament basades en peanes de frontals de 12 cm que tenim per jugar amb el reglament d’impetus, però que en aquesta ocasió les vam adaptar per jugar amb el reglament de Hail Caesar II sense massa problemes. Per l’escenari es va fer servir una taula de 360 per 180 cm travessada per un riu. Es van fer servir un total de 20 unitats per al bàndol macedònic i 26 per al persa.
El plantejament de la batalla va ser amb un xoc frontal entre les línies macedòniques i perses que estaven separades pel riu, que a efectes de joc reduïa el moviment a la meitat de les tropes que el travessaven.
La batalla va començar amb una aproximació al marge del riu per part de les falanges seguit d’un atac pels dos flancs de cavalleria macedònia. El flanc dret macedònic encapçalat per Alexandre amb la cavalleria d’elit, va fer retrocedir als perses als primer torns de la batalla, mentre que l’atac agosarat de Parmeni amb els Tessalis no va prosperar i va haver de retrocedir al seu costat del riu novament.
La batalla va continuar amb un atac al flanc dret de la cavalleria persa sobre els Tessalis que van patir de valent, desbandant-se la major part de l’ala. Per l’altra banda la cavalleria d’Alexandre va destrossar tot el flanc esquerre persa. Cal comentar que el reglament té una formació que és la “cunya” per la cavalleria d’elit macedònica amb kontos (hetaroi) que la converteix amb letal quan està fresca.
Al centre va haver-hi un xoc massiu de les falanges macedòniques i les gregues que com era d’esperar després de tres torns es va decantar pel costat d’Alexandre, que a més va poder desbordar als hoplites en retirada pel seu flanc.
Finalment, com va succeir realment, Alexandre va trencar al flanc que estava atacant i en veure-ho el “covard” de Darius va fugir, i la resta del seu exèrcit en veure-ho va sortir en desbandada.
En conclusió, la batalla va transcórrer de forma bastant realista i amb el mateix resultat que l’històric. El reglament ens va semblar prou interessant, més complexa que el Black Powder tot i que utilitza un sistema molt similar, i que és el que més coneixíem alguns dels jugadors que estàvem jugant. Després d’unes quatre hores de joc, i uns 7 torns de joc i tenint en compte que no coneixíem el reglament prou bé, vam aconseguir jugar una bona batalla i ens ho vam passar molt bé. Esperem repetir la trobada el més aviat possible”.
Flanc esquerra persa protegit per arquers lleugersA la tarda l’exercit macedònic travesa el riu cap a les posicions perses. Els dos bàndols estan ja enfrontats en una guerra de desgast total.
Raül, un dels promotors de la partida ens explica l’esdeveniment de la passada setmana al club:
“Vam fer una partida de Black Powder a doble taula, basada en un escenari de la guerra d’independència aparegut a la revista WSS, l’acció de Villamuriel de Cerrato (Palència, 1812). Vam jugar dos jugadors per bàndol, matí i tarda, amb el Josep coordinant (era l’únic que se sabia les regles bé 🤣). La batalla va ser molt divertida i equilibrada, amb molts moments: els francesos resistint com podien al poble, una càrrega brutal de cavalleria, els portuguesos defensant el gual del riu…”
Posicions inicials: A la dreta els francesos avancen, mentre a l’esquerre esperen les forces angleses, espanyoles i portugueses
“Tot i que no es pot fer cada dia, desplegar 500 minis en taula doble amb bona escenografia és espectacular.
Els germans Serra portaven francesos, en Sergio i jo els aliats (britànics i espanyols en Sergio, jo britànics i portuguesos), i el Josep d’àrbitre”.
Opinions del joc? Raül: “Va estar molt xulo. La idea es anar fent escenaris així. Quan tinguem el reglament de Hail Caesar m’agradaria muntar una partida d’antiguitat. Vam gaudir molt de l’escenari, realment era força equilibrat i tot va dependre de la sort dels daus per aconseguir la iniciativa en el moment crític”.
Jordi: “El trobo un joc força creïble/realista i equilibrat, almenys en el període Napoleònic”.
Qui va guanyar i per què? Raül: “Vam considerar que els britànics van guanyar una victòria menor. Van prendre parcialment el poble, van destrossar el flanc dret francès, i controlaven el gual del flanc esquerre francès”.
Jordi: “Els reforços francesos, sobretot l’ala esquerra va anar molt lent a passar el riu i no va donar suport als batallons que mantenien el cap de pont a Villamuriel. Podem considerar una victòria marginal anglo-portuguesa”.
Vista de la defensa anglesa.Espanyols i portuguesos defensant posicions!Càrrega de cavalleria contra els anglesos
Josep, jugador del bàndol francès ens explica la partida:
“Partida amb més de 2.500 miniatures a taula, recreació del flanc esquerre de la batalla de Waterloo, amb la famosa càrrega d’Erlon!
Vam utilitzar el reglament de Black Powder, versió Epic Battles amb minis de 15 mm.
Bàndol aliat: Anglesos (Mariano) i prussians (Jordi) Bàndol francès: Enric, Josep i Serra
Tot un dissabte una partida amb minis Napoleòniques on vam recrear el flanc dret de la batalla de Waterloo des de la granja de La Haiye Sainte fins Papelote on es desplegaven les tropes Anglo-aliades de Wellington. De La Belle Aliance fins al Poblet de Plancenoit era la zona de desplegament de l’exercit Francès de Napoleó (per Plancenoit és per on van arribar les tropes Prusianes de Blücher).
Després d’uns deu torns de joc vam posar fi la partida amb aquesta situació: – Al flanc esquerre del francès es mantenia la lluita per la granja de La Haye Sainte. – Al centre l’exèrcit Anglo aliat contraatacava. – Al flanc dret els prussians empenyien als de Napoleó amb èxit.
El resultat de la batalla va ser una victòria mínima pels de Wellington i Blücher.
En definitiva una partida interessant i divertida, on vam passar una agradable jornada”.
