Delegació del Club a Montmeló

IX Open Napoleònic i de la pólvora negre a Montmeló, organitzat per Napoleonics modelisme i Ludus historiae, amb participació d’un grup de socis del Club aquest dissabte. Ens deixen imatges de l’esdeveniment i de les partides fetes:

Partida a Shakos&Bayonets
Partida a Black Seas

Com sempre les jornades són un èxit organitzatiu i de participació de la comunitat amb diferents clubs i botigues participants!

Jugant la batalla de Fort Necessity amb “Muskets&Tomahawks”

Article de Raúl D.

https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Fort_Necessity

El 3 de juliol de 1754 va tenir lloc l’enfrontament inicial de les Guerres Franco-Índies. Després d’una petita escaramussa amb tropes franceses, George Washington, el jove coronel del Regiment Provincial de Virgínia, va decidir atrinxerar-se a la vall coneguda com a Great Meadows, esperant la represàlia francesa. Els britànics van construir a correcuita un fort anomenat, molt apropiadament, Fort Necessitat. A l’escaramussa prèvia havia mort un oficial de l’exèrcit francès i el seu venjatiu germà, Louis Coulon de Villiers, ja corria a venjar la seva mort.

El precari “Fort Necessity” i el desplegament britànic.
Desplegament dels atacants

Vam decidir recrear aquesta batalla amb el reglament de Muskets&Tomahawks. L’ordre de batalla: Del costat britànic, en Jordi, amb una unitat de regulars representant la Companyia Independent South Carolina i al seu capità James Mckay, i 5 unitats de soldats provincials representant les desmoralitzades companyies del regiment de Virgínia. I al seu comandament, el mateix George Washington en persona. Del costat francès, en Raúl i en Sergio, comandant un exèrcit enorme de milicians canadencs, companyies franques de marina, i natius i el seu capità, Louis Coulon de Villiers. Per fer-ho més divertit, vam afegir la regla de Carismàtic a Washington, i de Venjatiu, a Coulon de Villiers.


En Jordi va desplegar les seves tropes a les trinxeres que rodejaven el fort, insegur per on atacaria el contingent francès. La companyia independent South Carolina va desplegar al centre. Les tropes franceses van desplegar als límits del bosc, a distància de mosquet de les trinxeres.

Els provincials acabaran retrocedint. Massa perill per tan baix sou!

Els francesos van començar sense miraments: fent foc sobre el fort. Els britànics s’hi van tornar. Ben aviat, el foc francès, més nombrós, va començar a fer baixes. Els britànics a les trinxeres no podien disparar en salva, i els provincials, com que no estaven en formació i tenien la moral molt baixa, van començar a retrocedir cap al fort. Els indis i canadencs van arriscar-se a avançar doncs, amb l’objectiu d’ocupar ells les trinxeres.

Canadencs disparant des de el bosc

Tot i això, gràcies als crits del seu coronel Washington, els provincials van ser capaços de reagrupar-se i disparar salves contra els indis. Aquests, esperant una victòria fàcil, van decidir que no valia la pena arriscar-se més i van córrer de nou cap als boscos. L’excepció va ser el seu cap (sachem) un veterà de mil batalles, que va carregar ell sol contra la línia de provincials. Tot eliminant a molts enemics, va caure finalment de forma heroica. Un moment èpic de la partida, que va inspirar als indis supervivents a tornar a la batalla!

Assalt final
Última resistència de la companyia independent de South Carolina

La defensa desesperada britànica va aconseguir endarrerir l’assalt francès diversos torns, però les baixes s’acumulaven. Finalment, diverses companyies de Virginians i els regulars van acabant trencant-se i van fugir cap al riu! Veient-se rodejat, Washington va intentar rendir-se, però la confusió era tal que va acabar mort per un tret canadenc. En cas de no haver estat així, de ben segur haguera sigut un heroi de la guerra d’independència que vindria…!

¡Mazmorreo en mesa!

Partida a Dungeonquest en el club. Cristian nos explica: “Hemos jugado a la tercera edición dungeonquest. Es un juego para 1-4 jugadores de mazmorreo no cooperativo, en el que cada aventurero entra en la mazmorra para saquear todo lo que pueda y salir con vida antes de que esta se cierre y te deje atrapado. Te mueves por la mazmorra, representada por losetas pequeñas estilo carcassone, afrontando peligros para llegar a la sala del tesoro, dónde te aguardan los mejores tesoros y un dragón durmiente al que hay que intentar no despertar.

Es un juego que hace años que está descatalogado, muy divertido con un factor aleatorio y suerte muy fuerte. Las partidas son bastante rápidas porque mueres muy fácilmente. La única pega es el combate, que necesita un par de nerfeos para que no sea tan bestia. En una edición revisada lo simplificaron, pero en mi opinión perdió mucho.

Valoración final: Un juego que llevaba años buscando y pude conseguir hace poco, y que ha cumplido con mis expectativas. Muy divertido”.

En la BGG podemos encontrar la valoración media con un 6,6/10. La cuarta edición está en un 7,1/10.

Y si quereis más mazmorreo mirar las nuevas adquisiciones de nuestros socios.

¡En breve en mesas del club!

El nuevo Descent. ¿La nueva joya de FFG o un nuevo sacacuartos?
La nueva edición de Dungeon Universalis en kickstarter: ¡Más de 500.000 euros recaudados!

Hi ha vida més enllà de les minis?

Evidentment que si, i al club us deixem un bona mostra dels últims jocs de taula jugats:

Rocketmen”, l’última aposta de Wallace. Posició 2.498 a la BGG amb una puntuació de 7.
Twilight Struggle”, un clàssic de les primeres posicions a la BGG. Actualment ocupa la 13a posició amb una nota de 8,3.
“D-Day Dice”. Posició 2.105 a la BGG amb una nota de 7,6 sobre 10.
“El señor de los anillos. El enfrentamiento”, un clàssic del 2005. Posició 391 a la BGG amb una valoració de 7,5.
“2GM Pacific” de Draco Ideas. Posició 7.779 però amb una valoració de 8,4.
“Star Wars. El juego de cartas” un LCG a la posició 707 de la BGG. Valoració de 7,2.