De mica en mica es torna a jugar amb certa normalitat al club. Com a mostra les següents imatges dels últims dissabtes:
Hi ha vida al Club? Sí
Categoría: Jocs
Desembarcament de Normandia – Lliga FOW
Aquest matí, escenari del desembarcament de l’exèrcit USA (Francesc) a les platges de Normandia, defensades pels alemanys (Josep). Espectacular partida on finalment els alemanys han perdut 2-5 la partida.
Torna Underworlds!!
Carles C: Saqueadores de Garrek / Rompemaldiciones de Stormsire
Pau: Colmivibrantes de Rippa / Fanaticos de Magore
Roger: Caceria Salvaje de Skaeth
Carles F: La función Pavorosa
Xavi: Los Vazilonez de Zarbag
Roger ens explica com va anar fa uns dies el retorn d’un joc que va tenir una gran època al club: “Vam tornar a jugar aquest joc amb ganes, il·lusió i força. Jo volia provar bandes noves que havia adquirit fa poc. Vam fer partides multijugador a 3 jugadors. Un format diferent, al principi una mica lent amb el tema de torns, però hi ha bandes com Garrek que beneficia que hi hagi més miniatures al taulell per matar.
Partides a 3 jugadors:
Roger (Caceria Salvaje de Skaeth) / Pau (Colmivibrantes de Rippa) / Carles C (Saqueadores de Garrek). Victòria per Roger.
Partida Roger (Caceria Salvaje de Skaeth) / Carles F (La función Pavorosa) / Carles C (Rompemaldiciones de Stormsire). Victòria per Carles. Partida molt igualada on va guanyar el Carles, al final del torn 2, empat a 6 entre els 3 oponents.
El Xavi com sempre amb els seus goblins va fer una mica de tot, o tot o res, són així els goblins d’imprevisibles.
Un bon retrobament al joc on esperem, que amb les regles casolanes fetes al club tingui una altra vegada un espai al club com a joc ràpid, entretingut i emocionant”.
Partida a Muskets&Tomahawks V2
Jordi, soci del club ens explica la partida feta contra el Sergi:
“Partida de 500 punts (nivell escaramussa) entre una força mixta francesa formada per una unitat d’infanteria de línia regular elit, dues de fustigadors (milícies canadenques) i tres d’indis contra una força anglesa formada per tres unitats de Ràngers i tres unitats d’indis amb missió d’exploració. El terreny escollit per la partida és silvestre, i per tant no hi ha poble ni civils, la missió del defensor francès és Sabotatge que consisteix a eliminar els punts de desplegament anglesos i la missió dels anglesos que tenen el rol d’atacar és l’Exploració, que consisteix a treure el màxim de figures pels punts de retirada que estan situats en el costat oposat de la taula. La major part del terreny és difícil o molt difícil i dificulta, la visibilitat, el moviment i el tir, això permet a les tropes indígenes o de fustigadors acostar-se a la distància curta i assaltar per sorpresa amb cos a cos o disparar amb certa impunitat des de dins dels boscos contra les tropes regulars. Encara que pugui semblar un xic enrevessat, el joc és molt senzill i un cop agafes les taules de tir, localització, moral i moviment per mà és bastant ràpid i resolutiu, a més amb el sistema d’activació per cartes dels diferents tipus de tropes li dóna un nivell d’imprevisibilitat molt divertit i fa que sigui molt dinàmic. També té un punt “peliculero/rolero” que li dóna un punt d’originalitat i un regust èpic. Els millors plans de campanya se’n va en orris en ser la durada dels torns completament aleatòria, ja que depèn de quan surten els marcadors de temps de la baralla de cartes d’activació d’unitats.
La partida va acabar amb un empat, ja que cap dels dos contendents va assolir la seva missió abans d’acabar el 4 torn, però amb un elevat nombre de baixes per ambdós bàndols, i on els francesos es van endur la pitjor part. Una de les raons va ser que la seva infanteria de línia va tastar els efectes de la unitat de Ràngers amb la característica de Tiradors experts que van delmar la unitat en un parell de rondes de tir amagat des de dins del bosc.
La durada va ser d’unes 3 hores aproximadament i trobo que és un joc assequible i d’una duració correcta, les figures són vistoses i amb un exèrcit de 40-50 figures ja tens un bàsic de 500 punts”.
