Tothom dempeus. Ha tornat el fill pròdig. Ja podem deixar de dissimular i de fer com que ens agraden les peanyes rodones i tornar a defensar amb urpes i ullals que el millor sempre serà una peanya ortogonal.
Warhammer: The Orld World ha arribat per fer la nostra vida una mica millor i fer-nos oblidar com de malament juga el nostre equip preferit, la pujada de preus del gener i el cap que ens cau malament!
El Carles i el Pau van jugar una partida entre Guerreros del Caos i Reyes Funerarios a sisena edició de Warhammer Fantasy per anar obrint boca (la del Rodrigo a la primera foto, per ser més concrets), però el diumenge una doble topada entre el Xavi i el Ramon per un cantó, i el Mariano i l’Enric per un altre, va donar la benvinguda a l’edició al club.
El Mariano va portar els seus insultantment ben pintats Altos Elfos i l’Enric els seus Elfos Silvanos per enfrontar-s’hi. Com podreu veure a les fotos, l’Enric va decidir disfressar-se de boletaire per semblar “més Silvano” segons ell.
El Ramon duia una banda de guerra dels Hombres Bestia que es va enfrontar al clan Enano del Xavi, que els va acabar frenant en sec. Les dues partides van acabar en empat per falta de temps per acabar-les.
A la taula del costat, el Rubén i l’Alan s’atonyinaven en un joc que si bé te peanes rodones, és del Senyor dels Anells i, per tant, també és una passada. En aquesta ocasió els Haradrim de l’Alan es van endur una victòria contundent contra la host d’homes de Gondor liderada per en Gandalf del Rubén.
Però això no és tot! A la sala Normandia, el Jordi Aguilar i l’Albert Ferran s’enfrontaven a una partida de Team Yankee en la qual, molt probablement es decidia qui seria el campió de la lliga i l’Albert, va guanyar al Jordi. La foto és d’abans de la ruina, quan tot eren somriures.
Hem provat aquest joc agnòstic de miniatures per Vincent Venturella i Adam Loper, per Snarling Badger Studios.
Les tripulacions de dues naus, una nau de guerra, el Timó Holandès (Joan) i una nau pirata, la Morkaan (Rubén), s’endinsen en l’estació espacial Zero, cadascú amb els seus motius i sense esperar-se els perills que els aguarden.
Desafiament 1 – Port d’accés a l’atracador
Allò que semblava una àrea relativament segura resulta ser la missió per perillosa, a causa dels gasos tòxics i dels cables de tensió.
Després de molts ferits i dues baixes de la tripulació del Timó Holandès, aconsegueixen tallar els escapaments de gasos i reparar els cables de tensió. Una partida sense enemics però igualment perillosa. Sembla que la nau està deserta i en mal estat…
Desafiament 5 – Àrea mèdica
En sortir de la sala agafen un corredor a l’atzar i acaben en l’àrea mèdica, plena de cossos podrits i amb diverses taules d’operacions. Els drons mèdics, erràtics, tracten de portar els membres de les tripulacions a les taules d’operacions…
L’Holandès, el capità del Timó Holandès, es teleporta per tractar de desactivar els drons que corren embogits cap a les tripulacions… Sense gaire èxit.
Però finalment aconsegueixen abatre sense problemes tots els drons mèdics, i procedeixen a continuar el seu viatge per l’estació Zero, ara més alerta.
Desafiament 2 – El saló fosc
Semblava un corredor buit, però de sobte…
Tot just comencen a moure’s s’activen les trampes làser! A més, aquests làsers que campen pertot comencen a fer caure enderrocs del sostre, ferint alguns dels membres de les tripulacions. Com si això fos poc, apareixen uns drons de defensa que comencen a disparar!
Però els membres de la tripulació de les dues naus són homes preparats i comencen a disparar a discreció, mentre Waaros, el capità de la Morkaan, desactiva les trampes làser.
Desafiament 6 – Càpsula 6
En entrar en aquella sala, alguna cosa semblava que anava malament. Al fons de diverses piles de deixalla tecnològica, un dispositiu emergeix d’un tanc i comença un compte enrere…
I per si això fos poc, sorgeix de la foscor una horda de mutants, embogits del temps en aquella estació abandonada, i s’abraonen contra els membres de les tripulacions. Heinrich, el pilot del Timó Holandès, cau per un forat en el casc, mentre el capità de la Morkaan s’avança per contenir-los cos a cos mentre la tripulació de l’Holandès fa una línia de foc, dirigits pel seu capità.
Després han de superar dues torretes de seguretat, i ho fan de dues maneres distintes. La tripulació de la Morkaan accedeix al panel de control i desactiva la màquina, mentre l’enginyer del Timó Holandès destrueix l’altra torreta amb un cop mestre ben dirigit. Ara queda la bomba, i l’Holandès en persona es teleporta per començar a desactivar-la.
Tots els tripulants que aconsegueixen arribar s’amunteguen per desactivar la bomba mentre els segons s’esgoten i… aconsegueixen desactivar la bomba quan tot just s’acabava el compte enrere.
Pròximament…
I quan ja cantaven victòria, el terra de la sala s’esfondra i tots cauen en les profunditats de la nau espacial. Mentre tussen entre la pols i els enderrocs, els membres de les dues tripulacions comencen a veure fileres i fileres d’armes col·locades en prestatges…
Valoració
Els dos jugadors valorem el joc i el contrastem amb altres jocs similars. El sistema és senzill i fluid, però la primera cosa que valorem és que es llancen massa daus per a les accions, tot i que ho preferim a les tirades d’un de sol de Frostgrave. També valorem que la dificultat és menor a la d’altres jocs com ara Rangers of Shadowdeep, tot i que havíem llegit per la xarxa que era un joc amb una dificultat elevada.
Els dos estem d’acord que tenim ganes de saber com continua la campanya, una sensació que també ens provoca Rangers of Shadowdeep, tot i que en aquest últim hi ha més sensació de progressió dels personatges (unes millors regles de campanya).
També valorem que és un joc on cal una menor inversió de temps en els enemics, a diferència de Rangers of Shadowdeep, que necessita de molts models diferents. Tanmateix, l’escenografia del club s’adapta millor a Rangers que no pas a aquest joc, on trobem a faltar certs elements, com ara tuberies, elements de naus espacials i debris.
El dissabte passat, es van trobar al club vuit jugadors per fer una partida de Twilight Imperium per parelles al club. El Sergio Murillo, un dels integrants ens deixa una interessant crònica:
Una vez más, Mecatol Rex está en disputa. El destino de la galaxia está en manos de 3 coaliciones forjadas prepartida para desencadenar lo que será el primer encuentro por equipos de Twilight Imperium en el club.
El despertar de las razas
Tras una semana de draft online seleccionando facciones, equipos, piezas del mapa e iniciativa del primer turno, las formaciones se presentan tal que así:
Equipo 1: Formado por La Alianza Naaz-Rokha (Sergio) y Los Empíreo (Carlos). Aun siendo razas con mas potencial de exploración y diplomático, estan preparadas para dar guerra con un conjunto de losetas ricas en recursos únicos.
Equipo 2: Formado por El Clan de Saar (Edgar) y La Baronía de Letnev (Adam). Una mezcla de potencia bélica con capacidad de movimiento muy peligrosa a tener en cuenta.
Equipo 3: Formado por El Nomada (Roger) y La Coalición Mentak (Juank). Una combinación poderosa con unas naves insignia capaces de afrontar cualquier amenaza espacial.
El set up escogido fue el de mapa extendido, montando un tablero de juego tan grande como el usado para ocho jugadores.
La carrera a Mecatol Rex
Aprovechando la amplitud del espacio, los tres equipos deciden expandir al máximo sus fronteras para establecer unas claras fronteras.
Un pronto pacto verbal de no agresión entre Adam y Sergio, establece una frontera compartida entre ambos equipos 1 y 2 donde el espacio abierto no ofrece bloqueos naturales entre ellos. El resto de jugadores, separados por losetas llenas de anomalías, se protegen de forma natural sin obviar que en cualquier momento una flota enemiga pueda cruzar una nebulosa o agujero de gusano.
Tras dos rondas de expansión, una tímida nave de transporte escoltada por un caza, desembarca una unidad de infantería de Los Empíreos (Carlos) en Mecatol Rex. El orden llega de nuevo, el consejo galáctico ha sido restaurado.
Los esfuerzos del Equipo 1 por abarcar una amplia zona del espacio los ha dejado con una débil y dispersa flota con la que defender sus sectores. Ricos en recursos, pero débiles en influencia. Han conquistado Mecatol Rex, pero no podrán mantenerla.
El gran conflicto galáctico
Los Equipos 2 y 3 no han perdido el tiempo, mientras el Equipo 1 se expandía, sus objetivos eran claros, mantener una dominancia en el mapa.
Ambas agrupaciones bélicas no tardan en mostrar su poderío y maestría. Los navegantes del clan Saar (Èdgar) consiguen cercar varios sectores de los piratas Mentak (Juank). Varias escaramuzas se dan en los sectores colindantes a Mecatol Rex y las fronteras de ambos equipos.
Mientras tanto, una fuerte Baronía de Letnev (Adam) aprovecha sus ricos planetas en recursos para que sus astilleros pongan en mesa una temida flota de acorazados camino a la capital galáctica.
El Nómada (Roger), no se queda atrás, y su potente flota inicial logra alcanzar Mecatol Rex antes que Adam para tomar por la fuerza lo que unos pacifistas Empíreos (Carlos) habían tomado. Sin oportunidad de que pudieran escapar, el centro galáctico pasa a ser controlado por el Equipo 3.
Mientras todo esto sucedía en el frente, el Equipo 3 mantiene posiciones y refuerza su débil flota por temor a una inversión. Mientras tanto, sus exploradores se dedican a prospeccionar todos sus dominios para crecer en riqueza local.
El nexo de portales
Nos encontramos en mitad de la partida, y en un pronto inicio, la Coalición Mentak (Juank) se ha posicionado en el Nexo de Portales, un sistema que tiene al alcance todos los agujeros de gusano de la galaxia. No era de esperar, que fuera allí donde parte de su gran flota defendiese unas baterías de cañones que amenazarían cualquier tráfico espacial por sistemas conectados.
Los equipos avanzan sin pausa en la carrera de puntos de victoria, y nadie queda rezagado en exceso. Las batallas entre el Equipo 2 y 3 se van desarrollando. Los Saar (Èdgar) cada vez más han profundizado en territorio enemigo, y junto con su aliado Letnev (Adam) realizan diversas maniobras conjuntas para hacer retroceder a El Nómada (Roger) de Mecatol Rex.
Mientras los conflictos se han desarrollado, el Equipo 1 ha ido pactando a las espaldas de ambos Equipos 2 y 3 para mantenerlos ocupados entre ellos sin que sus amplias fronteras peligrasen. Su estrategia funciona, pero los retrasa en velocidad a la hora de puntuar. Nos acercamos al final de la partida.
La gran traición
Lo que empezó como una frontera entre Adam y Sergio, poco a poco se fue desarrollando en un pacto de cooperación y respeto entre Equipos 1 y 2. Ante una amenaza inminente del Equipo 3 con una fuerte flota en el Nexo de Portales, Sergio pacta un ataque a su posición defensiva para equilibrar el combate galáctico entre ambas agrupaciones bélicas.
El Equipo 2, tras una magnífica ronda consiguen dar rienda suelta a su poder empujando al Equipo 3 de las fronteras en disputa. Todo el mundo pasa turno, ya nadie queda por jugar, excepto…
La Baronía de Letnev (Adam) en un gran esfuerzo bélico ha movilizado toda su armada al frente. Confiados en el pacto con la Alianza Naaz-Rokha (Sergio), no esperaron ver como una Estrella de Guerra repleta de cazas y mechas de combate salta a su sistema natal, ignorando las escasas defensas y barriendo por completo su hogar.
La Baronía de Letnev (Adam) ha sido traicionada, y este ultimo movimiento ha impedido que pudieran puntuar retrasando su victoria una ronda más.
El fin
Todas las alarmas saltan en las distintas cadenas de mando de los oficiales Letnev (Adam) y Saar (Edgar). Las flotas rápidamente se movilizan para retomar sus sistemas de origen, pero una nueva argucia de los Naaz-Rokha (Sergio), hacen que un bloqueo diplomático impida la llegada de los rescatadores. Sergio, aprovecha para reforzar ese sistema.
En los otros frentes, el Equipo 3 aprovecha para reposicionarse de nuevo. Y la traición de Sergio hace que el Equipo 1 remonte de nuevo.
Todos los equipos están a 1 ronda de ganar la partida, la iniciativa determinará quien puntúa antes para ganar la partida.
Por eso antes, queda una sesión del consejo galáctico que celebrar. Y una nueva sorpresa sucede.
El Nómada (Roger) juega en este momento una carta de secretos políticos que impide al clan Saar (Èdgar) participar en la siguiente votación. Previamente al consejo, los Mentak (Juank) manipularon el orden del día de la siguiente reunión para encarar una votación decisiva.
Se revela una carta de votación que al salir A favor, todos ganan un punto de victoria.
El Equipo 2 sólo podía ganar si luchaba en la siguiente ronda de juego ganando 3 puntos, y esta maniobra política adelantaba el único punto que necesitaba el Equipo 3 para ganar.
Los planetas del Equipo 1, aun ricos en recursos, no son fuertes en influencia política para sumar con Adam una votación resultante En contra. Los 55 votos a favor resuelven la partida con un desenlace político. El Equipo 3 se alza como ganador, dejando al Equipo 1 y 2 como derrotados a las puertas de la victoria.
Un dissabte més, el club va acollir diverses partides, aquest cop amb un marcat ambient prenadalenc.
A la sala Exterior 1, coneguda com a Borde Exterior, el Cristian i el Xavi jugaven a Blood Bowl en un camp gelat i amb els jugadors de cada equip amb més ganes d’anar a casa amb les seves famílies a fer cagar el tió i menjar l’escudella que d’estar allà. El partit es va saldar amb una victòria del Cristian, que augmenta la ratxa de derrotes del Xavi, a qui desitgem que el nou any li porti millor sort.
Polo rient mentre Cristian ja preveu la victòria, maliciosament
En la sala interior, La Cantina de Mos Eisley, el Carlos i el Jordi s’enfrontaven a una partida de Conflict of Heroes en la qual en el moment de la foto semblava que el Carlos tenia l’avantatge després d’emboscar i flanquejar una unitat del Jordi.
Esperem que el jugador que portava els soviètics guanyés i que no hagi de passar el nadal al gulag.
Al segon local ens trobàvem dues sales molt diferenciades. Per un cantó, a la sala Normandia, l’exterior del segon local, a la que alguns socis anomenen “L’asil” sense cap motiu aparent, hi havia un doble enfrontament entre romans de diferents èpoques i selèucides d’una època en concret a Art de la Guerra entre el Jordi Aguilar (romans) i el Jordi Serra (selèucides), i el Josep (selèucides) i l’Albert Serra (romans). Els germans Serra es van endur les dues victòries al sarró, una per bàndol.
Dos membres de la junta movent miniatures mentres els seus rivals fan que pensen
Mentrestant l’Enric i el nostre molt honorable president s’enfronten al Raúl i al Ramon jugant al North Africa a la mateixa sala, en el que es preveu una partida que durarà més que la mateixa guerra.
A la sala interior 2, la Mecatol Rex, fent honor al seu nom, es va fer una partida a 8, partits en 4 bàndols de Twilight Imperium que el Sergio Murillo ens relatarà en un article a part. Delectem-nos amb una foto dels jugadors fins que arribi l’article.
