Forces de la campanya

No hi ha creença, per insensata que sigui, que no 

reuneixi adeptes fidels que la defensin fins a la mort.

-Isaac Asimov

Diverses forces s’enfronten pel control del sistema Todaus, fet que només pot significar una cosa: guerra.

Però qui hi ha darrere d’aquestes forces? Descobriu-ho a continuació.

+Quinto Fulvio, Capità Primaris dels Ultramarines (Pau Garcia) – blau

+++Comunicat entrant de la barcassa de batalla Ressorgir d’Ultramar+++
 
Soc Quinto Fulvio, capità de la tercera companyia dels Ultramarines.
 
Després de la Croada Indomitus, el nostre senyor i primarca va destruir el bloqueig heretge de Baal i va reforçar les mermades forces de Blood Angels del senyor del capítol Cervan Dante abans de la seva capitulació. Després de la reunió, Dante va preparar una flota per recuperar les poques relíquies que queden en el sistema Todaus.
 
Al nostre senyor Guilliman no li importen les relíquies, sols esclafar les forces heretges i xenos del sector. És per això que ens envia a nosaltres, per donar suport a les forces imperials que habiten aquest sistema en disputa, i per assegurar aquest punt estratègic per a l’Imperium.
 
Pot ser que siguem joves però la fúria i la força de l’Emperador corre per la nostra sang.
 
Honor i Glòria, fills de l’Imperium
 
+++Fi de la transmissió+++

Base inicial a Telume (Melamar).

+Germà Bibliotecari Virgilio, dels Blood Angels (Jordi Aguilar) – daurat

Per primer cop en la història de la cambra, el Camarlenc va entrar a tota pressa en la sala del Consell de Todaus, interrompent un ple ordinari. Ràpidament, amb cara de compunció, es va agenollar davant del consell, que es va aixecar gairebé a l’uníson. Hi havia representants de totes les races del planeta: t’au, humans, demiurgs, morralians i d’altres races, tots amb cares de consternació i sorpresa.

-Lamento la interrupció, Ses Il·lustríssimes -va dir, amb un fil de veu-, però uns diplomàtics alienígenes sol·liciten parlamentar amb el consell.

Un murmuri va córrer per tota l’estança, mentre els consellers debatien entre si.

-Denegueu-los l’aterratge a Todaus -va dir Weg Allan, el Conseller d’Afers Exteriors-, i digueu als palafreners que preparin la nau orbital. Jo mateix em reuniré amb ells.

-No… no m’enteneu, Sa Il·lustríssima -va quequejar el Camarlenc-, ells…

En aquell moment, les portes de la cambra es van obrir d’un cop, i tots els murmuris van cessar de sobte. Per les portes van entrar tres gegants, abillats amb grans armadures, de gairebé tres metres d’alçada. Mentre que dos lluïen armadures vermelles, el gegant que caminava entre ells lluïa una armadura daurada.

-Com s’atraveixen a…? -va començar Paamies Vazen, un conseller morralià.

-Silenci -va etzibar el gegant de l’armadura daurada-. No som diplomàtics. Soc Jophiel, de la Guàrdia Sanguinària. Vinc en representació del meu capítol, del Lord Comandant Dante i de l’Emperador. Per ordre del Lord Comandant Dante, us informo que a partir d’aquest moment ell és el regent del sistema Todaus, i que per tant quedeu sota les ordres del seu màxim representant aquí, el Mestre Bibliotecari Virgilio. El Sistema Todaus queda des d’avui integrat dins de l’Imperi de la Humanitat, dirigit per l’Emperador, qui és el nostre Escut i Protector. Des d’aquest precís moment, tot intent de rebel·lió o heretgia serà aplacat pels Àngels de l’Emperador.

-Han perdut el cap! Si creuen que uns bruts alienígenes… -va començar Vazen, abans que un projectil de bòlter li fes explotar el cap. Un dels gegants d’armadura vermella va abaixar la pistola, encara fumejant.

-A més a més, com a primera mesura -va dir Jophiel, traient-se el casc amb un soroll de despressurització, revelant una cara humana-, tots els membres del consell de raça no humana queden immediatament relegats del seu càrrec. Acompanyin-me, si ningú no té cap més objecció…

Base inicial a Ruscino (Iltirta).

+Praetor, Capità dels Ultramarines (Joan Rius) – taronja

Praetor és un antic Tribú de la Legió XIII (l’equivalent a un capità) que participà en la batalla d’Ultramar, on defensaven el planeta de les ordes de la Legió XVII (Word Bearers). Allí presencià la batalla del Macragge’s Honour contra l’Infidus Imperator… Després de la desaparició de la nau Ultramarine, participà en la seva recerca envoltat dels seus fidels companys. Fa poc la capritxosa disformitat l’ha tornat a l’Imperi, d’on ha estat absent durant mil·lennis combatent l’heretgia. Ara es retroba a un primarca afeblit després de 10.000 anys d’estasi i un munt d’heretges i xenos als quals combatir… I Guilliman, en reconeixement als seus esforços i mèrits li encarrega la defensa d’aquest sector clau. La seva armadura Cataphractii ja sigut adequadament reparada i actualitzada pels magi de l’Adeptus Mechanicus i està llesta per a portar la Justícia de l’Emperador on sigui precisa.

Base inicial a Krev (Todaus).

+Azat Serik, Lord Comissari (David Alcoz) – gris

Descendent de família de tradició militar, tots els seus avantpassats han format part dels estats majors des de temps de la gloriosa Croada de Macharius. De petit va ser criat a la Schola Progenium de Terra mentre el seu pare prenia part en campanyes al Segmentum Pacificus. Aquest fet el va marcar com a individu fred i solitari, i sumat al fet de ser un líder per condició pròpia, ha provocat que la seva escalada dins dels escalafons de la Guàrdia l’hagin dut a formar part de l’estat major, supervisant, dirigint i prenent part si era necessari en importants tasques en nom de l’Emperador.

Actualment, en la seva dedicació per l’Emperador i la humanitat, se’l pot trobar allà on més es pot necessitar la paraula del Emperador, sovint transmesa mitjançant les experiències recollides del Lord Comandant Solar Macharius i fetes arribar directament de la seva veu i ordre a les tropes emplaçades a la primera línia del front de batalla.

Base a Alfur (Todaus).

+Dominus Marianus (Mariano Hedrosa) – verd

Base inicial a Thane (Dauthus).

+Capellà Sakhalati, dels White Scars (Xavi Guerrero) – blanc i vermell

Base inicial a Vilaronis (Todaus).

+Shas’o Aun’Kla Vukyllard’Tota, Comandant T’au (Joan López) – blanc

Shas’o Aun’Kla Vukyllard’Tota és un comandant veterà de la casta del foc nascut al
volcànic i violent Vukyllard IV, un antic món ork capturat pels T’au durant la segona esfera de
expansió. Acostumat a matar orks i tirànids des de ben jove, Shas’o Aun’Kla Vukyllard’Tota
va ésser assignat al golf de Damocles, on va participar decisivament en la victòria T’au
sobre les forces imperials.
Després d’aquesta participació decisiva, en Shas’o Aun’Kla Vukyllard’Tota va ésser enviat
com a comandant de les forces del sistema a la colònia T’au del sistema Todaus, amb bases al planeta
Todaus i sobre tot el planeta Ukiuk, un antic planeta humà on els T’au intenten assimilar des de fa dècades la població nativa. Sota la comandància de l’ethereal Aun‘ve Vior‘La, en
Shas’o Aun’Kla Vukyllard’Tota aspira a reclutar tot el sistema per a una nova esfera d’expansió.

Base inicial a Katiyana (Ukiuk).

Inquisidora Alexandra (John Caleb Shearn) – vermell

La reunió va tenir lloc en una de les llunes de Júpiter, la inhòspita Andrastea. Amagada sota les seves fredes i gelades muntanyes, la fortalesa de l’eclesiarquia seguia sense ser coneguda per la majoria de ciutadans del Sistema Solar i de l’Imperium.

En aquell apartat lloc s’estava celebrant alguna cosa remotament inusual. Un conclave de la Inquisició. Aquestes reunions eren de per si escasses, i més encara quan es reunien un gran nombre d’inquisidors i de diferents Ordos.

Les grans portes de la fortalesa apagaven els crits de l’acalorada discussió que es vivia dins. La majoria de panells de veu estaven apagats, i darrere d’ells, molts dels inquisidors havien desistit de donar la seva veu, en una discussió que durava ja hores, entre la inquisidora de l’Ordo Astartes, Alexandra Sheern i l’inquisidor de l’Ordo Xenos, Talus Zartarn.

Tots dos havien abandonat els seus faristols i s’havien col·locat al centre de la sala circular. Les seves veus, sense ser filtrades a través dels sistemes d’àudio, creaven ressons que retrunyien a les altes parets.

Els dos inquisidors eren vells coneguts, i alhora enemics.

Alexandra pertanyia a l’Ordo Astartes, i alhora a la facció dels Monodominantes, una de les branques puritanes de la Inquisició. Ella defensava la supremacia de la humanitat com a espècie dominant en la galàxia, sota la protecció de l’Emperador. I per tant també defensava la destrucció total i completa de tots els alienígenes, heretges, bruixes i no creients en la galàxia. Per resumir, es podria dir que Alexandra era una xenofòbica intolerant i sense cap tipus de sentiment de misericòrdia cap a qualsevol cosa que no fos la raça humana i la veritat de l’Emperador.

Així doncs, era fàcil que Zartarn la tragués de polleguera. Però aquesta vegada tots dos estaven destinats a un mateix sector i missió, i cap dels dos volia cedir terreny, i esperaven que algun conegut mestre, aquí present, els donés la raó.

-Dedica’t als teus afers, inquisidora… Ves i vigila que aquesta vegada ni els llops ni els fills de Sanguinius et facin quedar malament de nou -va dir Zartarn-. Jo m’ocuparé dels meus assumptes i, si em queda espai, t’ajudaré en els teus…

El to amb què Zartarn va deixar anar aquestes paraules davant dels altres inquisidors va fer que Alexandra donés un pas amenaçant cap endavant, amb la mà sobre la seva maça d’energia.

-El sistema Todaus és de summa importància per a l’Imperium i, com he dit abans, no són únicament els llops i els Blood Angels als quals haig de vigilar -va dir-. Els Ultramarines de Guilliman han enviat a Praetor, un capità que porta mil·lennis desaparegut… Creus de debò que no vaig a vigilar-lo de prop?

-Però el que mes em preocupa -va continuar- és que fiquis teves brutes mans en tot això, ja que sé de sobres de l’existència de vida xenos en el sistema, i dels teus bruts i heretges interessos per estudiar, extreure o esclavitzar allò que s’hauria de destruir amb foc!

Zartan va aixecar lleument el llavi superior, mostrant un somriure triomfal. Havia aconseguit mostrar el temperament de la inquisidora, i a més sabia que tenia el favor de la majoria de capítols destinats al sector, a part de mantenir una bona relació amb Azat Serik.

-Estimada Alexandra -va dir amb un to paternal-. La majoria de capítols t’odien, d’altres et temen, i les úniques que et suporten són les teves estimades adeptes… Deixa que la inquisició i els seus Ordos treballin. Amb prou feines has deixat parlar a la resta de convidats amb els teus crits, deixa que jo m’ocupi dels xenos i guarda’t el teu foc purificador per acabar amb els Astartes que es desviïn del seu camí.

En aquell moment Alexandra va alçar la seva maça d’energia per copejar a l’inquisidor, però una veu profunda la va detenir.

-Alto! -va cridar el Gran Mestre-. Han quedat clares les vostres postures fa ja una estona. Aquesta obra de teatre sobra i com més parleu més deixeu en ridícul aquesta institució. Marxeu d’una vegada, i feu la vostra feina.

Alexandra va sortir de la fortalesa d’Andrastea enmig de la nit. La nit era gelada, però la seva sang bullia. La seva fúria imparable va ser fàcilment reconeguda per les dues canongesses que l’esperaven a la sortida.

-Prepareu les flotes de les Filles de l’Emperador i la Nostra Senyora del Màrtir, marxem ja al sistema Todaus.

Base inicial a Melek (Todaus).

+Scylla, Arcont dels Drukhari (Esteve Querol) – turquesa

Base inicial en flota.

+Nahum, Magus – Culte Genestealer (Pau Maeso) – negre

Base a Kurma (Kurma).