Josep ens fa arribar narració de la recreació històrica de la batalla d’Issos: “És una de les batalles més decisives de la campanya d’Alexandre el Gran de Macedònia en terres de l’Imperi Persa de Darius III a l’any 333 aC.
La batalla es va produir en una esplanada entre la costa del golf d’Issos i les muntanyes costaneres, que estava travessada pel riu Pinarus, que era accessible en algunes parts del seu curs.
Els exèrcits enfrontats van ser:
• Per una banda, el d’Alexandre, compost per les falanges que es van disposar al centre del desplegament, la cavalleria dels companys (hetaroi) a la dreta i la de Tessàlia comandada per Parmeni al flanc esquerre, així com altres tropes auxiliars distribuïdes principalment en ambdós flancs, formant un total d’uns 40.000 homes.
• Per part de Darius III, en el centre estaven disposades les tropes d’infanteria pesada persa, mercenaris hoplites i els immortals en reserva al voltant del seu comandant, ambdues ales amb cavalleria persa i tropes auxiliars, amb un total estimat d’uns 100.000 homes.
Per representar-ho vam utilitzar miniatures de 28 mm, majoritàriament basades en peanes de frontals de 12 cm que tenim per jugar amb el reglament d’impetus, però que en aquesta ocasió les vam adaptar per jugar amb el reglament de Hail Caesar II sense massa problemes. Per l’escenari es va fer servir una taula de 360 per 180 cm travessada per un riu. Es van fer servir un total de 20 unitats per al bàndol macedònic i 26 per al persa.
El plantejament de la batalla va ser amb un xoc frontal entre les línies macedòniques i perses que estaven separades pel riu, que a efectes de joc reduïa el moviment a la meitat de les tropes que el travessaven.
La batalla va començar amb una aproximació al marge del riu per part de les falanges seguit d’un atac pels dos flancs de cavalleria macedònia. El flanc dret macedònic encapçalat per Alexandre amb la cavalleria d’elit, va fer retrocedir als perses als primer torns de la batalla, mentre que l’atac agosarat de Parmeni amb els Tessalis no va prosperar i va haver de retrocedir al seu costat del riu novament.
La batalla va continuar amb un atac al flanc dret de la cavalleria persa sobre els Tessalis que van patir de valent, desbandant-se la major part de l’ala.
Per l’altra banda la cavalleria d’Alexandre va destrossar tot el flanc esquerre persa. Cal comentar que el reglament té una formació que és la “cunya” per la cavalleria d’elit macedònica amb kontos (hetaroi) que la converteix amb letal quan està fresca.
Al centre va haver-hi un xoc massiu de les falanges macedòniques i les gregues que com era d’esperar després de tres torns es va decantar pel costat d’Alexandre, que a més va poder desbordar als hoplites en retirada pel seu flanc.
Finalment, com va succeir realment, Alexandre va trencar al flanc que estava atacant i en veure-ho el “covard” de Darius va fugir, i la resta del seu exèrcit en veure-ho va sortir en desbandada.
En conclusió, la batalla va transcórrer de forma bastant realista i amb el mateix resultat que l’històric. El reglament ens va semblar prou interessant, més complexa que el Black Powder tot i que utilitza un sistema molt similar, i que és el que més coneixíem alguns dels jugadors que estàvem jugant.
Després d’unes quatre hores de joc, i uns 7 torns de joc i tenint en compte que no coneixíem el reglament prou bé, vam aconseguir jugar una bona batalla i ens ho vam passar molt bé. Esperem repetir la trobada el més aviat possible”.
