Anno Domini 383. (Raül el soci, escriba)
L’exèrcit romà de les illes britàniques nomena al seu comandant, Magnus Màximus, August per occident. Aviat desembarca les seves legions a la Gàl·lia, demanant que la resta del col·legi imperial el reconegui com a tal. Gracià, August oficial d’occident, és ràpidament capturat i executat. Valens II, el seu germà i també August d’occident, és un emperador molt dèbil, manipulat per la cort de Milà. Es veu obligat a demanar ajuda al seu cunyat, l’August d’orient Teodosi. Però la situació no és fàcil tampoc a orient. L’exèrcit oriental està desfet pocs anys després de la derrota d’Adrianòpolis. ¿Podrà restablir l’ordre, o es veurà derrotat per l’usurpador? Els bàrbars, a l’altra banda del limes, estan expectants: una nova guerra civil podria obrir, per fi, les portes de l’imperi.
Els torns de campanya els fem utilitzant el joc de taula “Time of Crisis”. Tot i que el joc va sobre la Crisi del segle III, és perfectament adaptable a les guerres civils del segle IV. Quan hi ha una batalla, la fem a Impetus, convertint el nombre de fitxes a punts d’ímpetus (una legió són 150pt d’Ímpetus).
La partida comença amb Magnus Màxim controlant la Gàl·lia, i Teodosi controlant la província d’Àsia, a Constantinoble. Màxim (Albert) ràpidament reuneix les restes de l’exèrcit de Gracià i les posa sota el seu comandament, enviant missatgers a Hispània, que ràpidament es passa al seu bàndol. Valentinià (el jugador neutral) no pot evitar-ho. A Orient, Teodosi (Raül) comença a preparar la campanya per eliminar a l’usurpador, però amb una lentitud que lastra la partida. Es dedica a reforçar l’exèrcit d’Orient i assegurar el control sobre Galatia i Macedònia. Màxim no perd el temps. Sabent que enfrontar-se directament a Valens II a Milà pot reduir la seva legitimitat, decideix declarar-se protector de l’estat, denunciant que Teodosi és el veritable usurpador. Ràpidament, envaeix la Dalmàcia, aixecant un altre exèrcit a la Gàl·lia sota el comandament del seu cosí Flavius Bonenus, anomenat Magister Millitum Per Gallias.
Per intentar donar legitimitat al seu govern, Màximus ordena que Flavius Bonenus condueixi una campanya de càstig contra els Francs de l’altra banda de la frontera. L’expedició és un autèntic fracàs: l’exèrcit de Bonenus és emboscat i pràcticament destruït. Els Francs l’obliguen a firmar un Foedus amb ells. El pacte permet pacificar la zona, salvar les tropes restants, així com reclutar un bon contingent de Francs (a canvi d’una bona quantitat de solidii).
Paral·lelament, a Orient, l’heretgia priscil·lianista agafa molta força a la ciutat d’Efesos. Teodosi ha d’enviar el seu magister millitum, Stilicho, a sufocar la revolta. El general executa a gran part de la noblesa de la ciutat, incloent-hi el seu bisbe rebel, que diuen les males llengües que estava a sou de Màxim. Aquesta distracció permet als fidels de Màxim prendre la diòcesi de Macedònia als orientals. Per intentar recuperar-la per la força, Teodosi envia per mar a Stilicho, que ocupa Tessalònica. Així i tot, Màxim aixeca un tercer exèrcit a la diòcesi per defensar-la, sota el comandament del fill de Màxim, Flavius Victor. La batalla de Tessalònica, a les portes de la ciutat, serà la primera batalla oberta que enfronti occidentals i orientals.
La batalla és una victòria pels occidentals, amb clara superioritat numèrica. Estilicó va intentar defensar-se a un pas fronterer, fortificant una sèrie de turons. Els occidentals van concentrar tot el seu nombre en un sol punt de la línia, trencant-la i fent que els orientals es retiressin, sense gaires baixes. Estilicó va fugir cap al nord.
Els orientals intenten reagrupar-se a la Tràcia. Estilicó reforça les seves legions a la capital, Adrianopolis, mentre Teodosi s’estableix a Sírmium. El pla és atacar el centre de poder de Magnus Màxim, a la Pannònia. Malauradament (pels orientals :)), una invasió goda de la regió obliga a dedicar temps i recursos a pacificar la província. Tot i que finalment els gots són expulsats a l’altra banda del Danubi, les baixes als exèrcits orientals són nombroses. Aquesta oportunitat serà aprofitada per Magnus Màxim, que, sense deixar temps per recuperar les baixes, atacarà la regió amb dos exèrcits, un d’ells comandat pel mateix emperador, contra Teodosi, i l’altre, comandat pel Flavius Victor, contra Estilicó.
