La creu i l’àliga

Anno Domini 383. (Raül el soci, escriba)

L’exèrcit romà de les illes britàniques nomena al seu comandant, Magnus Màximus, August per occident. Aviat desembarca les seves legions a la Gàl·lia, demanant que la resta del col·legi imperial el reconegui com a tal. Gracià, August oficial d’occident, és ràpidament capturat i executat. Valens II, el seu germà i també August d’occident, és un emperador molt dèbil, manipulat per la cort de Milà. Es veu obligat a demanar ajuda al seu cunyat, l’August d’orient Teodosi. Però la situació no és fàcil tampoc a orient. L’exèrcit oriental està desfet pocs anys després de la derrota d’Adrianòpolis. ¿Podrà restablir l’ordre, o es veurà derrotat per l’usurpador? Els bàrbars, a l’altra banda del limes, estan expectants: una nova guerra civil podria obrir, per fi, les portes de l’imperi.

Els torns de campanya els fem utilitzant el joc de taula “Time of Crisis”. Tot i que el joc va sobre la Crisi del segle III, és perfectament adaptable a les guerres civils del segle IV. Quan hi ha una batalla, la fem a Impetus, convertint el nombre de fitxes a punts d’ímpetus (una legió són 150pt d’Ímpetus).

La partida comença amb Magnus Màxim controlant la Gàl·lia, i Teodosi controlant la província d’Àsia, a Constantinoble. Màxim (Albert) ràpidament reuneix les restes de l’exèrcit de Gracià i les posa sota el seu comandament, enviant missatgers a Hispània, que ràpidament es passa al seu bàndol. Valentinià (el jugador neutral) no pot evitar-ho. A Orient, Teodosi (Raül) comença a preparar la campanya per eliminar a l’usurpador, però amb una lentitud que lastra la partida. Es dedica a reforçar l’exèrcit d’Orient i assegurar el control sobre Galatia i Macedònia. Màxim no perd el temps. Sabent que enfrontar-se directament a Valens II a Milà pot reduir la seva legitimitat, decideix declarar-se protector de l’estat, denunciant que Teodosi és el veritable usurpador. Ràpidament, envaeix la Dalmàcia, aixecant un altre exèrcit a la Gàl·lia sota el comandament del seu cosí Flavius Bonenus, anomenat Magister Millitum Per Gallias.

Per intentar donar legitimitat al seu govern, Màximus ordena que Flavius Bonenus condueixi una campanya de càstig contra els Francs de l’altra banda de la frontera. L’expedició és un autèntic fracàs: l’exèrcit de Bonenus és emboscat i pràcticament destruït. Els Francs l’obliguen a firmar un Foedus amb ells. El pacte permet pacificar la zona, salvar les tropes restants, així com reclutar un bon contingent de Francs (a canvi d’una bona quantitat de solidii).

Paral·lelament, a Orient, l’heretgia priscil·lianista agafa molta força a la ciutat d’Efesos. Teodosi ha d’enviar el seu magister millitum, Stilicho, a sufocar la revolta. El general executa a gran part de la noblesa de la ciutat, incloent-hi el seu bisbe rebel, que diuen les males llengües que estava a sou de Màxim. Aquesta distracció permet als fidels de Màxim prendre la diòcesi de Macedònia als orientals. Per intentar recuperar-la per la força, Teodosi envia per mar a Stilicho, que ocupa Tessalònica. Així i tot, Màxim aixeca un tercer exèrcit a la diòcesi per defensar-la, sota el comandament del fill de Màxim, Flavius Victor. La batalla de Tessalònica, a les portes de la ciutat, serà la primera batalla oberta que enfronti occidentals i orientals.

Imatges de la batalla de Tessalònica.

La batalla és una victòria pels occidentals, amb clara superioritat numèrica. Estilicó va intentar defensar-se a un pas fronterer, fortificant una sèrie de turons. Els occidentals van concentrar tot el seu nombre en un sol punt de la línia, trencant-la i fent que els orientals es retiressin, sense gaires baixes. Estilicó va fugir cap al nord.

Els orientals intenten reagrupar-se a la Tràcia. Estilicó reforça les seves legions a la capital, Adrianopolis, mentre Teodosi s’estableix a Sírmium. El pla és atacar el centre de poder de Magnus Màxim, a la Pannònia. Malauradament (pels orientals :)), una invasió goda de la regió obliga a dedicar temps i recursos a pacificar la província. Tot i que finalment els gots són expulsats a l’altra banda del Danubi, les baixes als exèrcits orientals són nombroses. Aquesta oportunitat serà aprofitada per Magnus Màxim, que, sense deixar temps per recuperar les baixes, atacarà la regió amb dos exèrcits, un d’ells comandat pel mateix emperador, contra Teodosi, i l’altre, comandat pel Flavius Victor, contra Estilicó.

Impetus. Germànics contra romans.

Partida a IMPETUS, joc de minis de 28mm. Albert ens explica la partida: “En el xoc de cavalleries al flanc dret, els germànics han aprofitat per carregar quan els romans estaven desordenats després d’una maniobra errònia. Aquesta càrrega germànica ha castigat molt durament a la cavalleria mitjana romana. Però quan semblava que el flanc es trencava, els romans s’han reorganitzat i carregat sense donar opció a la cavalleria germànica a realitzar una contra càrrega. Dues unitats de cavalleria germànica han sucumbit davant “l’ímpetus” romà. La càrrega ha estat encapçalada pel general en cap Flaevius Bonanus.
En el centre les masses de guerrers a peu germànics han avançat cap a les legions, impassibles davant les fletxes dels sagitaris. Només quan estaven a cent passos dels legionaris el tir ha començat a fer efecte i els bàrbars han carregat desordenats sense gaire efecte sobre les fidels legions.

La nit ha arribat sobtadament, salvant als bàrbars d’una molt possible derrota. Final empatat”.

Ha sigut una partida per refrescar el reglament mentre es prepara una campanya en breu!

Bàndol romà
Germànics amb el seu cabdill
Germànics en una càrrega!

28 mm, Impetus

Nova partida al club amb el reglament d’Impetus, en aquesta ocasió guerra civil entre faccions romanes.

Els generals participants ens expliquen les sensacions i partida:

Albert: “Cada cop anem agafant més ofici. El sistema és àgil. Amb la meva unitat de catafractes i amb l’ajut de la infanteria amb tir li he escombrat el flanc dret i ell de mica en mica m’ha derrotat el flanc esquerre… però al final el centre ha estat meu! Victòria de l’usurpador! (era guerra civil… per variar en el món romà)”.

Raül: “La partida va estar molt bé. Vam jugar a molts punts (500 punts) cosa que va permetre portar molts legionaris romans. Els dos portàvem llistes de romans del segle V, amb legionaris i bàrbars aliats. El “highlight” de la partida van ser els catafractes del Albert, que van destrossar el meu flanc de cavalleria romana. Per l’altre flanc, els meus visigots aliats junt amb dues legions veteranes en formació oberta van obrir-se pas també. Finalment, va ser una victòria per ell per acumulació de baixes. Va estar molt bé per anar aprenent el reglament”.

Si algú vol partida d’Impetus acudiu al sector veterà o “wargamero” del club!

Història i minis de 28 mm

Un deixem imatges d’un parell de noves partides al club amb un rerefons històric:

Muskets&Tomahawks: Partida amb el nou suplement de Shakos&Bayonets. Josep ens explica: “Ha estat una partida de prova entre Francesos vs. Britànics a 1000 punts. La mecànica del joc és la mateixa que la del seu predecessor Muskets and Tomahawk, però amb elements propis d’època Napoleònica, tals com càrregues de cavalleria amb sabre, més armes de foc i combat de tropes d’ordre tancat, amb més protagonisme de l’artilleria. Les partides probablement s’han de jugar en terrenys més oberts que permetin la maniobra a les tropes d’ordre tancat i amb més línies de visió per al foc de l’artillera que el seu predecessor. Reglament molt recomanable pels amants dels jocs d’escaramussa ambientats en l’apassionant període de les guerres napoleòniques”.

Partida d’Impetus entre dos exèrcits: Grecs clàssics contra Macedonis d’Alexandre. A 300 punts, amb victòria per als macedònics.

Bàndol grec
Macedònics d’Alexandre