Categoría: Muskets&Tomahawks

Nova partida amb el suplement del joc de minis de Muskets&Tomahawks.

Jordi ens explica la partida: “Partida a 400 punts entre una unitat anglesa de 2 formacions de provincials, 1 de regulars i una de “ràngers” enfront d’una partida de francesos amb 2 unitats regulars, 1 infanteria de Marina i 2 d’irregulars canadencs.
L’objectiu anglès és aconseguir evacuar la meitat dels civils i la del francès ocupar les 3 cases del poble.
A la partida han predominat les descàrregues de les formacions d’ordre tancat que han fet una bona carnisseria, també el terreny era favorable aquest tipus de formació.
Hem comprovat que sense fer baixes es pot fondre una unitat que rep una salva per culpa d’una mala tirada de moral i, en canvi, unitats de reclutes aguanten estoicament si estan en formació i recolzades per oficials”.

Article de Raúl D.

https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Fort_Necessity

El 3 de juliol de 1754 va tenir lloc l’enfrontament inicial de les Guerres Franco-Índies. Després d’una petita escaramussa amb tropes franceses, George Washington, el jove coronel del Regiment Provincial de Virgínia, va decidir atrinxerar-se a la vall coneguda com a Great Meadows, esperant la represàlia francesa. Els britànics van construir a correcuita un fort anomenat, molt apropiadament, Fort Necessitat. A l’escaramussa prèvia havia mort un oficial de l’exèrcit francès i el seu venjatiu germà, Louis Coulon de Villiers, ja corria a venjar la seva mort.

Vam decidir recrear aquesta batalla amb el reglament de Muskets&Tomahawks. L’ordre de batalla: Del costat britànic, en Jordi, amb una unitat de regulars representant la Companyia Independent South Carolina i al seu capità James Mckay, i 5 unitats de soldats provincials representant les desmoralitzades companyies del regiment de Virgínia. I al seu comandament, el mateix George Washington en persona. Del costat francès, en Raúl i en Sergio, comandant un exèrcit enorme de milicians canadencs, companyies franques de marina, i natius i el seu capità, Louis Coulon de Villiers. Per fer-ho més divertit, vam afegir la regla de Carismàtic a Washington, i de Venjatiu, a Coulon de Villiers.

En Jordi va desplegar les seves tropes a les trinxeres que rodejaven el fort, insegur per on atacaria el contingent francès. La companyia independent South Carolina va desplegar al centre. Les tropes franceses van desplegar als límits del bosc, a distància de mosquet de les trinxeres.

Els francesos van començar sense miraments: fent foc sobre el fort. Els britànics s’hi van tornar. Ben aviat, el foc francès, més nombrós, va començar a fer baixes. Els britànics a les trinxeres no podien disparar en salva, i els provincials, com que no estaven en formació i tenien la moral molt baixa, van començar a retrocedir cap al fort. Els indis i canadencs van arriscar-se a avançar doncs, amb l’objectiu d’ocupar ells les trinxeres.

Tot i això, gràcies als crits del seu coronel Washington, els provincials van ser capaços de reagrupar-se i disparar salves contra els indis. Aquests, esperant una victòria fàcil, van decidir que no valia la pena arriscar-se més i van córrer de nou cap als boscos. L’excepció va ser el seu cap (sachem) un veterà de mil batalles, que va carregar ell sol contra la línia de provincials. Tot eliminant a molts enemics, va caure finalment de forma heroica. Un moment èpic de la partida, que va inspirar als indis supervivents a tornar a la batalla!

La defensa desesperada britànica va aconseguir endarrerir l’assalt francès diversos torns, però les baixes s’acumulaven. Finalment, diverses companyies de Virginians i els regulars van acabant trencant-se i van fugir cap al riu! Veient-se rodejat, Washington va intentar rendir-se, però la confusió era tal que va acabar mort per un tret canadenc. En cas de no haver estat així, de ben segur haguera sigut un heroi de la guerra d’independència que vindria…!