Dissabte de ple gairebé total, amb lligues de wargames i partides amistoses com podeu veure:
El sector de jocs de taula provant “Beyond the sun”, “Dune” i “1815 Waterloo”
I per finalitzar la tarda més jocs de taula:
90% taules ocupades!
Black Powder. Nova partida!
El grup de wargames ha muntat un gran escenari per provar el reglament de Black Powder en les guerres índies.
Josep ens comenta la sessió: “Vam jugar un escenari de les guerres Franco-índies. Per una banda, Francesos, canadencs i indis com atacants, comandants per l’Albert i el Raül i per l’altre, Britànics i milícies provincials de les colònies americanes com a defensors, comandants pel Jordi i pel Josep.
Vam escollir el reglament Black Powder que és molt àgil i molt adient per aquest tipus de partides. Era la primera vegada que el jugàvem amb aquest reglament a aquest període i això va fer que haguéssim de mirar-lo més del compte, però, tot i això, vàrem acabar la partida en unes 4 hores. La victòria va ser finalment pel bàndol Franco-indi, que varen assolir la major part dels objectius malgrat la dura oposició britànica.
En resum ens ho vam passar molt bé!”
Jordi: “Hem testejat el reglament de Black Powder per les guerres índies i es molt “resulton” perquè et permet fer escenaris de 1000 a 1500 homes per bàndol, que Muskets&Tomahwaks no et permet.
Reglament senzill, molt fàcil d’entrar i que permet representar enfrontaments entre el 1700 al 1900 a nivell divisional”.
Raül: “Gran partida a 2 jugadors per bàndol. Hem jugat el raid de “fort ligonier” que surt al reglament de Black Powder. Els francesos han acabat prenent la majoria d’objectius, però els britànics han aconseguit evitar que destruïssin el campament i capturessin l’artilleria”.
A què hem jugat aquestes dues setmanes?
El grup de jocs de taula del club ens porta novetats:
Maracaibo. “Estrenem el joc on competim per ser el jugador més influent en el mar del Carib de l’època colonial. Un joc molt variat on el capità Josep Maria va convertir-se en explorador de la selva, la capitana Katia va aconseguir aplegar una bona tripulació, la capitana Jessi va treure suc de la seva tripulació i el capità David va combatre intensament per guanyar-se el favor d’Espanya. El vent va bufar fort en les veles del vaixell de la capitana Katia que se’n va endur la victòria final. Katia 136, Josep Maria 123, David 120, Jessi 114”. Explicació del David.
Coffe traders. Rodrigo ens comenta el primer contacte amb Coffee Traders. “Euro duro con tema bien integrado para 3/5 jugadores, de entre 3/4h en el que los jugadores toman el control de empresas cafeteras que colaboran para desarrollar las 5 regiones donde elaboraran los granos de cafe que despues tendran que competir por llevarselos al mercado mundial. Los puntos de victoria se consiguen por mayorias, cumplimentos de contratos y construcción de edificios”.
Cthulhu: Death May Die. Cris nova sòcia ens comenta: “Mi primera partida, he llegado a la mitad pero es un juego fácil de pillar, interesante de jugar, contra todo pronóstico, con presencia femenina y reventando laboratorios y bichos raros. Volviéndonos locos por el camino hemos conseguido ganar y nos hemos quedado con ganas de más. Conclusion: buen juego, no muy difícil pero sí interesante, con el mejor equipo de gente y con ganas de repetir”.
Guerra del anillo. Batallas épicas en la tierra media. Brais ens va explicar les millors estrategies per dominar aquesta fantàstic joc, ideal per dos jugadors!
Orquesta negra. Hitler debe morir. Davant de la diversitat de comentaris els oferim sense filtres (sembla que va agradar):
Katia: “Dios qué estrés!!! El juego nos está machacando. Edgar a la cárcel otra vez, solo queda una oportunidad…el paquete tóxico!!. Hemos muerto…puf!! La sensación que he tenido es que el juego se ha reído de nosotros. Nos daba esperanzas y luego nos las quitaba”.
Brais: “Es así. Todo el juego haces para jugártela a una tirada imposible. Pero cuando sale es la hostia”.
Edgar: “2 intentos de complot fracasados! Avui ho hem pasat malament!”.
Raúl: “Con lo fácil que pareció el otro día, tuvimos mucha potra”.
Mercè: “Vaya juegazo!! Nos ha encantado!! Pero sí, se han alineado los astros dos veces para intentar ejecutar dos complots, pero los dados no han acompañado… y cuando se ha abierto la última ventana de oportunidad y pensábamos que ahora sí (nivel de evento 7 ya), ha salido la fatídica carta del “habéis perdido”. Pero el juego y la estrategia brutal!”.
La creu i l’àliga
Anno Domini 383. (Raül el soci, escriba)
L’exèrcit romà de les illes britàniques nomena al seu comandant, Magnus Màximus, August per occident. Aviat desembarca les seves legions a la Gàl·lia, demanant que la resta del col·legi imperial el reconegui com a tal. Gracià, August oficial d’occident, és ràpidament capturat i executat. Valens II, el seu germà i també August d’occident, és un emperador molt dèbil, manipulat per la cort de Milà. Es veu obligat a demanar ajuda al seu cunyat, l’August d’orient Teodosi. Però la situació no és fàcil tampoc a orient. L’exèrcit oriental està desfet pocs anys després de la derrota d’Adrianòpolis. ¿Podrà restablir l’ordre, o es veurà derrotat per l’usurpador? Els bàrbars, a l’altra banda del limes, estan expectants: una nova guerra civil podria obrir, per fi, les portes de l’imperi.
Els torns de campanya els fem utilitzant el joc de taula “Time of Crisis”. Tot i que el joc va sobre la Crisi del segle III, és perfectament adaptable a les guerres civils del segle IV. Quan hi ha una batalla, la fem a Impetus, convertint el nombre de fitxes a punts d’ímpetus (una legió són 150pt d’Ímpetus).
La partida comença amb Magnus Màxim controlant la Gàl·lia, i Teodosi controlant la província d’Àsia, a Constantinoble. Màxim (Albert) ràpidament reuneix les restes de l’exèrcit de Gracià i les posa sota el seu comandament, enviant missatgers a Hispània, que ràpidament es passa al seu bàndol. Valentinià (el jugador neutral) no pot evitar-ho. A Orient, Teodosi (Raül) comença a preparar la campanya per eliminar a l’usurpador, però amb una lentitud que lastra la partida. Es dedica a reforçar l’exèrcit d’Orient i assegurar el control sobre Galatia i Macedònia. Màxim no perd el temps. Sabent que enfrontar-se directament a Valens II a Milà pot reduir la seva legitimitat, decideix declarar-se protector de l’estat, denunciant que Teodosi és el veritable usurpador. Ràpidament, envaeix la Dalmàcia, aixecant un altre exèrcit a la Gàl·lia sota el comandament del seu cosí Flavius Bonenus, anomenat Magister Millitum Per Gallias.
Per intentar donar legitimitat al seu govern, Màximus ordena que Flavius Bonenus condueixi una campanya de càstig contra els Francs de l’altra banda de la frontera. L’expedició és un autèntic fracàs: l’exèrcit de Bonenus és emboscat i pràcticament destruït. Els Francs l’obliguen a firmar un Foedus amb ells. El pacte permet pacificar la zona, salvar les tropes restants, així com reclutar un bon contingent de Francs (a canvi d’una bona quantitat de solidii).
Paral·lelament, a Orient, l’heretgia priscil·lianista agafa molta força a la ciutat d’Efesos. Teodosi ha d’enviar el seu magister millitum, Stilicho, a sufocar la revolta. El general executa a gran part de la noblesa de la ciutat, incloent-hi el seu bisbe rebel, que diuen les males llengües que estava a sou de Màxim. Aquesta distracció permet als fidels de Màxim prendre la diòcesi de Macedònia als orientals. Per intentar recuperar-la per la força, Teodosi envia per mar a Stilicho, que ocupa Tessalònica. Així i tot, Màxim aixeca un tercer exèrcit a la diòcesi per defensar-la, sota el comandament del fill de Màxim, Flavius Victor. La batalla de Tessalònica, a les portes de la ciutat, serà la primera batalla oberta que enfronti occidentals i orientals.
La batalla és una victòria pels occidentals, amb clara superioritat numèrica. Estilicó va intentar defensar-se a un pas fronterer, fortificant una sèrie de turons. Els occidentals van concentrar tot el seu nombre en un sol punt de la línia, trencant-la i fent que els orientals es retiressin, sense gaires baixes. Estilicó va fugir cap al nord.
Els orientals intenten reagrupar-se a la Tràcia. Estilicó reforça les seves legions a la capital, Adrianopolis, mentre Teodosi s’estableix a Sírmium. El pla és atacar el centre de poder de Magnus Màxim, a la Pannònia. Malauradament (pels orientals :)), una invasió goda de la regió obliga a dedicar temps i recursos a pacificar la província. Tot i que finalment els gots són expulsats a l’altra banda del Danubi, les baixes als exèrcits orientals són nombroses. Aquesta oportunitat serà aprofitada per Magnus Màxim, que, sense deixar temps per recuperar les baixes, atacarà la regió amb dos exèrcits, un d’ells comandat pel mateix emperador, contra Teodosi, i l’altre, comandat pel Flavius Victor, contra Estilicó.
